Fa sis dies
que ets al món,
no és que tinguessis
masses ganes de sortir
(o potser, és que no podies)
doncs a la teva mare
li vas fer patir,
ja que te costava sortir.
Quan per fi, et vaig veure
no hi ha paraules
eres …………….¿tan bonic?
Careta ro doneta i son rosada
ulls blaus i oberts
cos llarg, peus grans
i manetes amb dits allargats.
Quan al bressol dormies,
feies un somriure de tant en tant
que només veuret
amb quedava boca-badada.
La teva boca
buscava desesperat
el pit de la mare
que t’havia d’alimentar
Després durant uns dies
vas plorar i plorar
tenies gana
i la mare no tenia prou
per poder te saciar.
Però amb una mica d’ajut
tot es va solucionar
i ara quan mames
et cau la llet per als costats.
Quan t’agafo la maneta
m’agafes fort el dit
i quan et netegem els bolquers
fas cara de felicitat
Marc, Que petit ets?,
només mirar te,
en donen ganes
de cuidar te i mimar te.
Coseta bonica i preciosa
ha petons et menjaria
i entre els meus braços
moltes vegades
et quedes adormit
llavors ………….
Jo et miro i pensó
“Quin miracle de la naturalesa
que de la meva sang
Aixa nascut la meva filla
i d’ella aquest infant”
Estimat Marc
la yaya sempre estarà
al teu costat
i mai te faltarà
el que estigui a les meves mans.
Quin amor tan especial
l’amor que se sent per un nadó
i més quan aquest nadó,
és el meu nét.
Ja amb deia la meva mare
el que se sent al ser àvia
però només se sap la veritat
quan es viu en pròpia pell
aquest miracle, tan especial
Potser no podré veur-et cada dia,
ja que vivim una mica lluny,
però els dies que passem junts
els gaudirem de valent
i Aixis compensarem
totes les estones perdudes
però que nosaltres recuperarem
amb molta alegria.
