Passen les hores, els dies
i fins i tot les setmanes
i cada cop més, amb costa
acceptar aquesta separació
que per un temps
ens ha estat imposada.
Per això, necessito parlar amb tu
sentir la teva veu
i saber que m’esperes
i que m’estimes

Amb dol la teva solitud
i voldria poder abraçar te
però ja queda poc
per tornar a trobant-se.
Sé, que el fet de ser àvia
i tenir entre les meves mans
aquesta coseta tan menuda
tendra i carinyosa
és algo meravellós.

Però necessito compartir amb tu
aquests moments d’alegria
i encomenar te, els meus sentiments
perquè tu també visquis
amb la mateixa il·lusió
que jo sento
i que també a tu,
t’arribi la mateixa escalfo.

Perquè tenir un nét
és com algo inimaginable
però sense tu,
amb manca la felicitat completa.

M’agradaria que tots dos
poguéssim gaudir
d’aquest nen que ara ha nascut
i que ens donarà
la il·lusió de veur-el
créixer cada dia.

Però això només ho podrem aconseguir
estan tots dos plegats
dons aquesta separació
encara que necessària,
fa mal i amb crea
molta enyorança.

Amor del meu cor
tu ets el meu estimat
i la meva família
és la teva família també.

Acceptam com sóc
donem la mà, ben forta
i no t’anyunyis del meu costat
doncs sense tu
no voldria viure
les teves paraules
alimenten l’anima
i el teu amor
en fa sentir important i estimada.

Gràcies, per la teva paciència
i per la teva comprensió

t’estimo com mai
no estimat a ningú.

Amb tot el meu carinyo………………… Emi. (13-11-2007)

Fa sis dies
que ets al món,
no és que tinguessis
masses ganes de sortir
(o potser, és que no podies)
doncs a la teva mare
li vas fer patir,
ja que te costava sortir.

Quan per fi, et vaig veure
no hi ha paraules
eres …………….¿tan bonic?

Careta ro doneta i son rosada
ulls blaus i oberts
cos llarg, peus grans
i manetes amb dits allargats.

Quan al bressol dormies,
feies un somriure de tant en tant
que només veuret
amb quedava boca-badada.

La teva boca
buscava desesperat
el pit de la mare
que t’havia d’alimentar

Després durant uns dies
vas plorar i plorar
tenies gana
i la mare no tenia prou
per poder te saciar.

Però amb una mica d’ajut
tot es va solucionar
i ara quan mames
et cau la llet per als costats.

Quan t’agafo la maneta
m’agafes fort el dit
i quan et netegem els bolquers
fas cara de felicitat

Marc, Que petit ets?,

només mirar te,
en donen ganes
de cuidar te i mimar te.

Coseta bonica i preciosa
ha petons et menjaria
i entre els meus braços
moltes vegades
et quedes adormit
llavors ………….
Jo et miro i pensó

“Quin miracle de la naturalesa
que de la meva sang
Aixa nascut la meva filla
i d’ella aquest infant”

Estimat Marc
la yaya sempre estarà
al teu costat
i mai te faltarà
el que estigui a les meves mans.

Quin amor tan especial
l’amor que se sent per un nadó
i més quan aquest nadó,
és el meu nét.

Ja amb deia la meva mare
el que se sent al ser àvia
però només se sap la veritat
quan es viu en pròpia pell
aquest miracle, tan especial

Potser no podré veur-et cada dia,

ja que vivim una mica lluny,

però els dies que passem junts

els gaudirem de valent

i Aixis compensarem
totes les estones perdudes
però que nosaltres recuperarem
amb molta alegria.

 estel_blau   …….           03-11-2007.